Tutories I

Aquest divendres vaig fer la primera sessió de tutories amb alguns dels meus alumnes. En primer lloc he de dir que estic molt content ja que la majoria dels alumnes s’han apuntant a un dels dos dies que vaig oferir, això imagino que implica que ells mateixos veuen aquesta sessió de tutoria com una part important del seu procés d’aprenentatge.
La sessions es van desenvolupar en un ambient agradable i de bon rotllo. Crec que des que he començat a aplicar algunes de les recomanacions que em van fer després de la primera observació el component afectiu de les meves classes ha començat a millorar.
Vam parlar sobre tot d’on trobaven les majors dificultats. En la majoria dels casos es tracta de les activitats de “listening”. Quan vaig veure que era un sentiment bastant compartit vaig pregunta r també si havien notat algun dels “listenings” més fàcils que els altres, i bingo! Van coincidir en que l’últim “listening” havia sigut més fàcil. No va ser per casualitat, ja que precisament en aquest “listening” havia començat a aplicar activitats d’activament de coneixements previs abans de posar el vídeo. Els hi vaig explicar, que segurament això estava relacionat amb la nova orientació que jo havia donat a l’activitat i que aquesta orientació havia sorgit de l’observació que m’havien fet. Em vaig quedar molt satisfet amb aquesta sensació de que només amb una observació i el fet de parar-me a pensar abans d’elaborar una activitat i posar en pràctica els suggeriments que havien sortit de l’observació els alumnes havien percebut el canvi a millor en l’activitat.

Més “Mock Exam”

Abans d’ahir va ser el meu primer dia de classe després de les vacances. Van fer una mica de conversa informal i a poc a poc em vaig anar acostant al tema del maleït “mock exam”. Ja he comentat amb les companyes de departament i d’altres escoles que estava molt descontent amb aquesta “prova” no només amb la seva realització, sinó també la dinàmica que genera. Crec que estem un altre cop davant la paraula examen i que això genera entre els nostres estudiants aquesta angoixa ridícula.

Per una banda veig que els alumnes que porten a sobre tota la seva vida aquesta cultura de l’examen no acaben d’entendre que el “mock exam” no és un examen realment. Els enfrontem amb una prova que es farà al més de juny i quan veuen que no saben moltes respostes s’estressen i comencen a patir. Quan em demanen un resultat numèric ja no sé que dir ni com explicar que no té sentit. Un suspès és el més lògic i normal, perquè sinó no estarien en aquest grup.

Vaig tornar a explicar que aquest assaig només serveix per familiaritzar-se amb el format i la temporització de la prova, crec que va quedar clar, però em va costar temps i calma.

Al final després de donar-li moltes voltes vam quedar que no donaria notes, que faria comentaris sobre errors de contingut (que a aquestes alçades no haurien de fer) i qüestions formals que han de millorar. Em van suggerir també que si hi hagués temes puntuals personals que valgui la pena comentar els comentarien també de manera individual.

De cara a propers cursos crec que hem de reflexionar sobre aquesta “prova” i la seva utilitat real. Fer-la perquè s’ha fet sempre no crec que sigui una raó prou vàlida.

Insomni

Ja sé que no té res a veure amb l'observació d'aula, però amb aquest post em sumo a la campanya de penjar un poema de la Generació del 27. He escollit aquest poema de Dámaso Alonso perquè sempre m'ha resultat impactant.

Insomnio: Dámaso Alonso

Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas).
A veces en la noche yo me revuelvo y me incorporo en este nicho en el que hace 45 años que me pudro,
y paso largas horas oyendo gemir el huracán, o ladrar los perros, o fluir blandamente la luz de la luna.
Y paso largas horas gimiendo como el huracán, ladrando como un perro enfurecido, fluyendo como la leche de la ubre caliente de una gran vaca amarilla.
Y paso largas horas preguntándole a Dios, preguntándole por qué se pudre lentamente mi alma,
por qué se pudren más de un millón de cadáveres en esta ciudad de Madrid,
por qué mil millones de cadáveres se pudren lentamente en el mundo.
Dime ¿qué huerto quieres abonar con nuestra podredumbre?
¿Temes que se te sequen los grandes rosales del día,
las tristes azucenas letales de tus noches?