Després del feedback

Donar feedback d'una observació és una tasca delicada. Ho he après avui. No és fàcil transmetre allò que has vist sense tenir tots els elements de judici previs. Segurament es tracta d'això de que l'objectivitat és la suma de totes les subjectivitats (em va agradar molt aquesta frase). Però aquest intercanvi és el que trobo més enriquidor. Les meves evidències del que veia s'havien de contrastar amb les explicacions de la persona observada. Ja vam parlar a la primera reunió que era molt important tenir el màxim de coneixements del context en què tenien lloc les classes observades.
A mi em va costar l'observació perquè bàsicament veia més positiu que aspectes millorables. Vaig descobrir una manera de fer classe que jo seria incapaç de portar a terme i a la vegada vaig aprendre coses que crec que em poden servir per donar un gir a la meva manera d'ensenyar.
Molt possiblement la propera trobada amb tot el grup i compartir les experiències ens ajudi a tots per recolocar-nos i començar de nou.

Beobachtung

Aquesta tarda em toca fer l’observació a una companya del grup de treball. Ahir em vaig preparar la graella d’observació i vaig repassar els items generals sobre els que hem decidit que concentrarem l’atenció. Com que seré un dels últims observadors he tingut temps de llegir les opinions de la resta de companyes del grup. Intentaré que tot allò no em condicioni massa, però també crec que és cert que com va dir la nostra formadora l’objectivitat acaba sent la suma de totes les subjectivitats.
Havia pensat en principi arribar a l’observació després d’haver-me format en profunditat sobre el paper de l’observador i per això vaig començar a llegir sobre la paradoxa del observador, però al mig d’aquest procés vaig fer una reflexió i vaig decidir que era millor arribar-hi amb un parell d’idees clares i prou.
Crec que tinc el mínim d’informació que es necessita sobre els grups que observaré i el context general en que s’estan desenvolupant les classes. Penjo aquí la graella que faré servir, centrada en quatre àmbits d'observació. És bastant oberta i flexible la qual cosa permet fer anotacions més lliures i no tant un seguit de “checks” que crec que donen menys informació.

QUE_VEIG

Desquadricular-se

Ahir havíem de fer la prova escrita d’una de les lectures obligatòries d’aquest curs, Echo Park, de Michael Connelly. Pensava i encara penso que és una lectura prou assequible i raonable pels meus estudiants, però l’altre dia quan vam parlar de quines coses els agradaven més i quines coses voldrien canviar va sortir el tema de les lectures. En general van comentar que la lectura no els estava costant massa, però els angoixava el fet d’haver d’avaluar-se i per aquest motiu la lectura es portava a terme en tensió, pensant quins serien els temes que sortirien a l’examen, etc. Els hi vaig explicar amb calma, que havien de gaudir de la lectura, que no tenia sentit patir ni convertir-lo en una prova de resistència, que la meva idea era donar-los a conèixer alguns escriptors i algunes obres de la literatura en llengua anglesa que em semblaven importants que l’objectiu a llarg termini era desenvolupar el gust per la literatura i la lectura.

Les seves cares em van transmetre que tot allò que jo deia els semblava molt bé, però l’angoixa encara hi era.

Com que ja tenia la prova feta, vaig fer un pensament i vaig decidir que farien l’examen a casa seva. Ahir vaig entrar a classe i reparteixo l’examen explicant que l’havien de portar a casa seva i me’l havien de retornar el proper dimarts. El primer comentari va ser “you’re kidding!”. Per algú jo crec que fins i tot va ser una decepció i van començar a parlar entre ells per verificar si havien entès correctament el que jo havia dit. Un cop repartit l’examen vaig fer un parell d’aclariments. En primer lloc vaig explicar que em refiava de tots al cent per cent i que esperava que fessin l’examen a casa seva en un lloc tranquil i relaxat donant-se aproximadament entre cinquanta i seixanta minuts. Vaig comentar també que no volia ara una explicació al mínim detall de tot el que hi havia al llibre, sinó només una resposta com la que em donarien en una prova dins de l’aula.

D’aquesta manera el que vull és que entenguin que el meu interès és simplement que llegeixin en llengua anglesa i que ho facin gaudint de la lectura i sense angoixes. Com que sabia que alguns “procrastinators” no havien acabat encara i els faltaven les últimes pàgines de la història. Espero que aprofitin per acabar amb calma la lectura i després poder donar el millor d'ells mateixos.

Ja sé que no he inventat la roda, i de fet per a la segona lectura (que és més complicada) ja havia pensat fer l’avaluació utilitzant el Moodle del curs i un fòrum de preguntes i respostes.

Confio en que amb aquests petits canvis els alumnes es vagin poc a poc desquadriculant i es treguin les manies i costums que portem arrossegant entre tots tanta estona.

Era "terrific"

A l’últim post comentava el fet del missatge que m’havia arribat i m’havia espantat, en certa manera. Ahir quan els alumnes van arribar a classe, vaig començar a tractar el tema de bon rotllo i intentant que tothom se sentís a gust i relaxat. Vaig fer el comentari, lògicament, sense dir qui m’havia enviat aquest missatge i simplement vaig explicar que era un fet que em preocupava i que pensava que potser hi havia més gent que es trobava en la mateixa situació. Al començament vaig explicar que si bé la paraula que es feia servir al correu era “terrific” (que té un sentit positiu en anglès), jo vaig interpretar que aquesta persona volia dir “terrifying” (que és negatiu). Als cinc minuts entra l’alumna que m’havia enviat el mail i quan enganxa amb la conversa diu “Vaig ser jo!”
Jo li dic que ja, però que pensava que era millor tractar el tema de manera anònima. Ella arronsa les espatlles i diu que li és igual i aclareix que volia dir “terrific”, que el ritme li sembla bé i que espera aconseguir alguna cosa d’aquesta classe perquè creu que ho porta bé.
Em deu segons se’m va desmuntar el discurs. Ric i la resta del grup riu amb mi (o de mi, encara no ho sé). Tan ràpid com puc li dono la volta la tema i dic que de qualsevol manera aprofitarem ara que ja estem tractant el tema per parlar del que els agrada i el que no els agrada o voldrien canviar de les classes.
Silenci total. Pregunto que coses no els agraden de les classes, i després d’un breu silenci la mateixa alumna que m’ha enviat el mail diu “Les teves camises”. Tornem a riure i li agraeixo el comentari perquè serveix per trencar el gel.
Torno a reorientar la conversa i comencem a parlar de les coses que els agraden. Surten coses com les feines fora de l’aula, encara que no tenen temps i les activitats de conversa.
Poc després donem pas a allò que no els agrada. Com que ja portem estona parlant relaxadament, comencen a fer comentaris. Troben molt difícils els fulls d’activitats que fem amb ús de vocabulari i no els hi troben sentit. S’encén la bombeta! Ràpidament penso que no he justificat perquè fem aquestes activitats ( que són realment complicades, ni les he justificades). Explico el sentit que tenen i perquè les han de fer. Encara i això les troben molt difícils i que han de dedicar-hi massa temps. Faig un pensament i decideixo redissenyar aquestes activitats i que hi hagi una aplicació pràctica com una activitat de “follow-up”. Ells sols no han sigut capaços de fer aquesta aplicació.
Em demanen més articles de diaris i també que fem el curs sense llibre. Per mi cap problema. Parlem de les lectures i de com s’estresen quan han de fer aquestes lectures simplement perquè hi ha una prova després. Ja ho havia pensat jo abans i per la segona lectura tinc pensat una prova diferent, però també estic pensat canviar el format de prova d’aquest primera lectura.
Li hem dedicat tota la primera hora a parlar de com ho portem i estic prou satisfet. Durant la segona hora introdueixo ja alguns dels suggeriments que em va fer la companya que em va observar. En acabar la classe rep dos comentaris positius sobre aquests canvis i una altra alumna s’acosta i em diu que s’ha trobat molt còmoda tot i que no ha parlat perquè li fa molta vergonya.
Surto de l’aula molt content i amb una sensació d’haver fet un pas de gegant en un sol dia. Ara es tracta de tenir cura de tot el que acabo d’iniciar.

Terrific (Terrifying) rhythm!

Obro el correu del Moodle i em trobo amb el següent missatge d’una alumna:
“Ok. I´ll do my best to follow this terrific rythm. I would really be interesting taking profit of this course.”
Lògicament la meva reacció immediata a sigut respondre-la i dir-li que em de tractar aquest tema. Per una banda definir el ritme com “terrific (terrifying)” ja m’espanta; i per una altra dir-me que estaria bé poder aprofitar d’alguna manera aquest curs pot significar que està apunt de llençar la tovallola. Crec que ho hem de tractar amb urgència i serà demà.
El que faré serà enviar un missatge a tothom per que es mirin el meu bloc de reflexió dins del Moodle, on hi penjaré un missatge semblant a aquest, i que demà portin alguna reflexió ja feta.

Potser aquesta mini-crisis em pugui servir per reorganitzar-lo tot.

Observacions, veritats i DVDs

He començat a mirar-me el vídeo de l’observació que la companya de l’altra escola em va fer divendres. Visualment, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el fet que si li trec el so. Es podria pensar que estic fent classe en llenguatge de sords. No paro amb les mans. No sé, si això és bo, o és una cosa que pot distreure molt. En segon lloc i després de l’intercanvi d’informació amb la companya que em va observar, he vist que algunes de les seves percepcions eren veritat, però amb matisos. Per exemple, no és que no faci connexió entre una activitat d’activació de coneixements previs i la següent observació, sinó que realment faig una connexió amb un comentari molt subtil. En definitiva, situo els alumnes al mateix nivell en que em trobo jo i dono per enteses moltes coses. Això ja ho havia observat quan he fet formació del professorat i alguna ponència, però no se m’havia passat pel cap que pogués fer el mateix amb els meus alumnes. D’acord que són alumnes de 5è d’EOI i que se suposa un nivell, però tinc una clara tendència a pensar que el que jo explico ja ho sap tothom. Crec també que això és part de la meva personalitat i de l’enfocament que dono a les meves classes. Si crec que el que estic explicant és una obvietat, no li dedico gaire temps. Ara bé, quan arribo a un tema de gramàtica la meva orientació és diferent.

Una altra cosa que vaig veure és que cal que la persona que fa la observació tingui tots els materials que es faran servir durant la classe. En el meu cas hi havia un full d’exercicis d’una certa dificultat i el fet que la companya que m’observava no tingués aquest full li va dificultar la seva tasca