Observacions, veritats i DVDs

He començat a mirar-me el vídeo de l’observació que la companya de l’altra escola em va fer divendres. Visualment, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el fet que si li trec el so. Es podria pensar que estic fent classe en llenguatge de sords. No paro amb les mans. No sé, si això és bo, o és una cosa que pot distreure molt. En segon lloc i després de l’intercanvi d’informació amb la companya que em va observar, he vist que algunes de les seves percepcions eren veritat, però amb matisos. Per exemple, no és que no faci connexió entre una activitat d’activació de coneixements previs i la següent observació, sinó que realment faig una connexió amb un comentari molt subtil. En definitiva, situo els alumnes al mateix nivell en que em trobo jo i dono per enteses moltes coses. Això ja ho havia observat quan he fet formació del professorat i alguna ponència, però no se m’havia passat pel cap que pogués fer el mateix amb els meus alumnes. D’acord que són alumnes de 5è d’EOI i que se suposa un nivell, però tinc una clara tendència a pensar que el que jo explico ja ho sap tothom. Crec també que això és part de la meva personalitat i de l’enfocament que dono a les meves classes. Si crec que el que estic explicant és una obvietat, no li dedico gaire temps. Ara bé, quan arribo a un tema de gramàtica la meva orientació és diferent.

Una altra cosa que vaig veure és que cal que la persona que fa la observació tingui tots els materials que es faran servir durant la classe. En el meu cas hi havia un full d’exercicis d’una certa dificultat i el fet que la companya que m’observava no tingués aquest full li va dificultar la seva tasca