Era "terrific"

A l’últim post comentava el fet del missatge que m’havia arribat i m’havia espantat, en certa manera. Ahir quan els alumnes van arribar a classe, vaig començar a tractar el tema de bon rotllo i intentant que tothom se sentís a gust i relaxat. Vaig fer el comentari, lògicament, sense dir qui m’havia enviat aquest missatge i simplement vaig explicar que era un fet que em preocupava i que pensava que potser hi havia més gent que es trobava en la mateixa situació. Al començament vaig explicar que si bé la paraula que es feia servir al correu era “terrific” (que té un sentit positiu en anglès), jo vaig interpretar que aquesta persona volia dir “terrifying” (que és negatiu). Als cinc minuts entra l’alumna que m’havia enviat el mail i quan enganxa amb la conversa diu “Vaig ser jo!”
Jo li dic que ja, però que pensava que era millor tractar el tema de manera anònima. Ella arronsa les espatlles i diu que li és igual i aclareix que volia dir “terrific”, que el ritme li sembla bé i que espera aconseguir alguna cosa d’aquesta classe perquè creu que ho porta bé.
Em deu segons se’m va desmuntar el discurs. Ric i la resta del grup riu amb mi (o de mi, encara no ho sé). Tan ràpid com puc li dono la volta la tema i dic que de qualsevol manera aprofitarem ara que ja estem tractant el tema per parlar del que els agrada i el que no els agrada o voldrien canviar de les classes.
Silenci total. Pregunto que coses no els agraden de les classes, i després d’un breu silenci la mateixa alumna que m’ha enviat el mail diu “Les teves camises”. Tornem a riure i li agraeixo el comentari perquè serveix per trencar el gel.
Torno a reorientar la conversa i comencem a parlar de les coses que els agraden. Surten coses com les feines fora de l’aula, encara que no tenen temps i les activitats de conversa.
Poc després donem pas a allò que no els agrada. Com que ja portem estona parlant relaxadament, comencen a fer comentaris. Troben molt difícils els fulls d’activitats que fem amb ús de vocabulari i no els hi troben sentit. S’encén la bombeta! Ràpidament penso que no he justificat perquè fem aquestes activitats ( que són realment complicades, ni les he justificades). Explico el sentit que tenen i perquè les han de fer. Encara i això les troben molt difícils i que han de dedicar-hi massa temps. Faig un pensament i decideixo redissenyar aquestes activitats i que hi hagi una aplicació pràctica com una activitat de “follow-up”. Ells sols no han sigut capaços de fer aquesta aplicació.
Em demanen més articles de diaris i també que fem el curs sense llibre. Per mi cap problema. Parlem de les lectures i de com s’estresen quan han de fer aquestes lectures simplement perquè hi ha una prova després. Ja ho havia pensat jo abans i per la segona lectura tinc pensat una prova diferent, però també estic pensat canviar el format de prova d’aquest primera lectura.
Li hem dedicat tota la primera hora a parlar de com ho portem i estic prou satisfet. Durant la segona hora introdueixo ja alguns dels suggeriments que em va fer la companya que em va observar. En acabar la classe rep dos comentaris positius sobre aquests canvis i una altra alumna s’acosta i em diu que s’ha trobat molt còmoda tot i que no ha parlat perquè li fa molta vergonya.
Surto de l’aula molt content i amb una sensació d’haver fet un pas de gegant en un sol dia. Ara es tracta de tenir cura de tot el que acabo d’iniciar.