Tutories I

Aquest divendres vaig fer la primera sessió de tutories amb alguns dels meus alumnes. En primer lloc he de dir que estic molt content ja que la majoria dels alumnes s’han apuntant a un dels dos dies que vaig oferir, això imagino que implica que ells mateixos veuen aquesta sessió de tutoria com una part important del seu procés d’aprenentatge.
La sessions es van desenvolupar en un ambient agradable i de bon rotllo. Crec que des que he començat a aplicar algunes de les recomanacions que em van fer després de la primera observació el component afectiu de les meves classes ha començat a millorar.
Vam parlar sobre tot d’on trobaven les majors dificultats. En la majoria dels casos es tracta de les activitats de “listening”. Quan vaig veure que era un sentiment bastant compartit vaig pregunta r també si havien notat algun dels “listenings” més fàcils que els altres, i bingo! Van coincidir en que l’últim “listening” havia sigut més fàcil. No va ser per casualitat, ja que precisament en aquest “listening” havia començat a aplicar activitats d’activament de coneixements previs abans de posar el vídeo. Els hi vaig explicar, que segurament això estava relacionat amb la nova orientació que jo havia donat a l’activitat i que aquesta orientació havia sorgit de l’observació que m’havien fet. Em vaig quedar molt satisfet amb aquesta sensació de que només amb una observació i el fet de parar-me a pensar abans d’elaborar una activitat i posar en pràctica els suggeriments que havien sortit de l’observació els alumnes havien percebut el canvi a millor en l’activitat.

Més “Mock Exam”

Abans d’ahir va ser el meu primer dia de classe després de les vacances. Van fer una mica de conversa informal i a poc a poc em vaig anar acostant al tema del maleït “mock exam”. Ja he comentat amb les companyes de departament i d’altres escoles que estava molt descontent amb aquesta “prova” no només amb la seva realització, sinó també la dinàmica que genera. Crec que estem un altre cop davant la paraula examen i que això genera entre els nostres estudiants aquesta angoixa ridícula.

Per una banda veig que els alumnes que porten a sobre tota la seva vida aquesta cultura de l’examen no acaben d’entendre que el “mock exam” no és un examen realment. Els enfrontem amb una prova que es farà al més de juny i quan veuen que no saben moltes respostes s’estressen i comencen a patir. Quan em demanen un resultat numèric ja no sé que dir ni com explicar que no té sentit. Un suspès és el més lògic i normal, perquè sinó no estarien en aquest grup.

Vaig tornar a explicar que aquest assaig només serveix per familiaritzar-se amb el format i la temporització de la prova, crec que va quedar clar, però em va costar temps i calma.

Al final després de donar-li moltes voltes vam quedar que no donaria notes, que faria comentaris sobre errors de contingut (que a aquestes alçades no haurien de fer) i qüestions formals que han de millorar. Em van suggerir també que si hi hagués temes puntuals personals que valgui la pena comentar els comentarien també de manera individual.

De cara a propers cursos crec que hem de reflexionar sobre aquesta “prova” i la seva utilitat real. Fer-la perquè s’ha fet sempre no crec que sigui una raó prou vàlida.

Insomni

Ja sé que no té res a veure amb l'observació d'aula, però amb aquest post em sumo a la campanya de penjar un poema de la Generació del 27. He escollit aquest poema de Dámaso Alonso perquè sempre m'ha resultat impactant.

Insomnio: Dámaso Alonso

Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas).
A veces en la noche yo me revuelvo y me incorporo en este nicho en el que hace 45 años que me pudro,
y paso largas horas oyendo gemir el huracán, o ladrar los perros, o fluir blandamente la luz de la luna.
Y paso largas horas gimiendo como el huracán, ladrando como un perro enfurecido, fluyendo como la leche de la ubre caliente de una gran vaca amarilla.
Y paso largas horas preguntándole a Dios, preguntándole por qué se pudre lentamente mi alma,
por qué se pudren más de un millón de cadáveres en esta ciudad de Madrid,
por qué mil millones de cadáveres se pudren lentamente en el mundo.
Dime ¿qué huerto quieres abonar con nuestra podredumbre?
¿Temes que se te sequen los grandes rosales del día,
las tristes azucenas letales de tus noches?

Després del feedback

Donar feedback d'una observació és una tasca delicada. Ho he après avui. No és fàcil transmetre allò que has vist sense tenir tots els elements de judici previs. Segurament es tracta d'això de que l'objectivitat és la suma de totes les subjectivitats (em va agradar molt aquesta frase). Però aquest intercanvi és el que trobo més enriquidor. Les meves evidències del que veia s'havien de contrastar amb les explicacions de la persona observada. Ja vam parlar a la primera reunió que era molt important tenir el màxim de coneixements del context en què tenien lloc les classes observades.
A mi em va costar l'observació perquè bàsicament veia més positiu que aspectes millorables. Vaig descobrir una manera de fer classe que jo seria incapaç de portar a terme i a la vegada vaig aprendre coses que crec que em poden servir per donar un gir a la meva manera d'ensenyar.
Molt possiblement la propera trobada amb tot el grup i compartir les experiències ens ajudi a tots per recolocar-nos i començar de nou.

Beobachtung

Aquesta tarda em toca fer l’observació a una companya del grup de treball. Ahir em vaig preparar la graella d’observació i vaig repassar els items generals sobre els que hem decidit que concentrarem l’atenció. Com que seré un dels últims observadors he tingut temps de llegir les opinions de la resta de companyes del grup. Intentaré que tot allò no em condicioni massa, però també crec que és cert que com va dir la nostra formadora l’objectivitat acaba sent la suma de totes les subjectivitats.
Havia pensat en principi arribar a l’observació després d’haver-me format en profunditat sobre el paper de l’observador i per això vaig començar a llegir sobre la paradoxa del observador, però al mig d’aquest procés vaig fer una reflexió i vaig decidir que era millor arribar-hi amb un parell d’idees clares i prou.
Crec que tinc el mínim d’informació que es necessita sobre els grups que observaré i el context general en que s’estan desenvolupant les classes. Penjo aquí la graella que faré servir, centrada en quatre àmbits d'observació. És bastant oberta i flexible la qual cosa permet fer anotacions més lliures i no tant un seguit de “checks” que crec que donen menys informació.

QUE_VEIG

Desquadricular-se

Ahir havíem de fer la prova escrita d’una de les lectures obligatòries d’aquest curs, Echo Park, de Michael Connelly. Pensava i encara penso que és una lectura prou assequible i raonable pels meus estudiants, però l’altre dia quan vam parlar de quines coses els agradaven més i quines coses voldrien canviar va sortir el tema de les lectures. En general van comentar que la lectura no els estava costant massa, però els angoixava el fet d’haver d’avaluar-se i per aquest motiu la lectura es portava a terme en tensió, pensant quins serien els temes que sortirien a l’examen, etc. Els hi vaig explicar amb calma, que havien de gaudir de la lectura, que no tenia sentit patir ni convertir-lo en una prova de resistència, que la meva idea era donar-los a conèixer alguns escriptors i algunes obres de la literatura en llengua anglesa que em semblaven importants que l’objectiu a llarg termini era desenvolupar el gust per la literatura i la lectura.

Les seves cares em van transmetre que tot allò que jo deia els semblava molt bé, però l’angoixa encara hi era.

Com que ja tenia la prova feta, vaig fer un pensament i vaig decidir que farien l’examen a casa seva. Ahir vaig entrar a classe i reparteixo l’examen explicant que l’havien de portar a casa seva i me’l havien de retornar el proper dimarts. El primer comentari va ser “you’re kidding!”. Per algú jo crec que fins i tot va ser una decepció i van començar a parlar entre ells per verificar si havien entès correctament el que jo havia dit. Un cop repartit l’examen vaig fer un parell d’aclariments. En primer lloc vaig explicar que em refiava de tots al cent per cent i que esperava que fessin l’examen a casa seva en un lloc tranquil i relaxat donant-se aproximadament entre cinquanta i seixanta minuts. Vaig comentar també que no volia ara una explicació al mínim detall de tot el que hi havia al llibre, sinó només una resposta com la que em donarien en una prova dins de l’aula.

D’aquesta manera el que vull és que entenguin que el meu interès és simplement que llegeixin en llengua anglesa i que ho facin gaudint de la lectura i sense angoixes. Com que sabia que alguns “procrastinators” no havien acabat encara i els faltaven les últimes pàgines de la història. Espero que aprofitin per acabar amb calma la lectura i després poder donar el millor d'ells mateixos.

Ja sé que no he inventat la roda, i de fet per a la segona lectura (que és més complicada) ja havia pensat fer l’avaluació utilitzant el Moodle del curs i un fòrum de preguntes i respostes.

Confio en que amb aquests petits canvis els alumnes es vagin poc a poc desquadriculant i es treguin les manies i costums que portem arrossegant entre tots tanta estona.

Era "terrific"

A l’últim post comentava el fet del missatge que m’havia arribat i m’havia espantat, en certa manera. Ahir quan els alumnes van arribar a classe, vaig començar a tractar el tema de bon rotllo i intentant que tothom se sentís a gust i relaxat. Vaig fer el comentari, lògicament, sense dir qui m’havia enviat aquest missatge i simplement vaig explicar que era un fet que em preocupava i que pensava que potser hi havia més gent que es trobava en la mateixa situació. Al començament vaig explicar que si bé la paraula que es feia servir al correu era “terrific” (que té un sentit positiu en anglès), jo vaig interpretar que aquesta persona volia dir “terrifying” (que és negatiu). Als cinc minuts entra l’alumna que m’havia enviat el mail i quan enganxa amb la conversa diu “Vaig ser jo!”
Jo li dic que ja, però que pensava que era millor tractar el tema de manera anònima. Ella arronsa les espatlles i diu que li és igual i aclareix que volia dir “terrific”, que el ritme li sembla bé i que espera aconseguir alguna cosa d’aquesta classe perquè creu que ho porta bé.
Em deu segons se’m va desmuntar el discurs. Ric i la resta del grup riu amb mi (o de mi, encara no ho sé). Tan ràpid com puc li dono la volta la tema i dic que de qualsevol manera aprofitarem ara que ja estem tractant el tema per parlar del que els agrada i el que no els agrada o voldrien canviar de les classes.
Silenci total. Pregunto que coses no els agraden de les classes, i després d’un breu silenci la mateixa alumna que m’ha enviat el mail diu “Les teves camises”. Tornem a riure i li agraeixo el comentari perquè serveix per trencar el gel.
Torno a reorientar la conversa i comencem a parlar de les coses que els agraden. Surten coses com les feines fora de l’aula, encara que no tenen temps i les activitats de conversa.
Poc després donem pas a allò que no els agrada. Com que ja portem estona parlant relaxadament, comencen a fer comentaris. Troben molt difícils els fulls d’activitats que fem amb ús de vocabulari i no els hi troben sentit. S’encén la bombeta! Ràpidament penso que no he justificat perquè fem aquestes activitats ( que són realment complicades, ni les he justificades). Explico el sentit que tenen i perquè les han de fer. Encara i això les troben molt difícils i que han de dedicar-hi massa temps. Faig un pensament i decideixo redissenyar aquestes activitats i que hi hagi una aplicació pràctica com una activitat de “follow-up”. Ells sols no han sigut capaços de fer aquesta aplicació.
Em demanen més articles de diaris i també que fem el curs sense llibre. Per mi cap problema. Parlem de les lectures i de com s’estresen quan han de fer aquestes lectures simplement perquè hi ha una prova després. Ja ho havia pensat jo abans i per la segona lectura tinc pensat una prova diferent, però també estic pensat canviar el format de prova d’aquest primera lectura.
Li hem dedicat tota la primera hora a parlar de com ho portem i estic prou satisfet. Durant la segona hora introdueixo ja alguns dels suggeriments que em va fer la companya que em va observar. En acabar la classe rep dos comentaris positius sobre aquests canvis i una altra alumna s’acosta i em diu que s’ha trobat molt còmoda tot i que no ha parlat perquè li fa molta vergonya.
Surto de l’aula molt content i amb una sensació d’haver fet un pas de gegant en un sol dia. Ara es tracta de tenir cura de tot el que acabo d’iniciar.