Tutories II

Un cop feta la segona sessió de tutories he fet un balanç d’allò que els estudiants van comentar de manera generalitzada.
La majoria demana més feina de compressió i expressió oral, ja que és la destresa en què troben més dificultats. Curiosament no es veuen de la mateixa manera pel que fa a l’expressió escrita, tot i que des del meu punt de vista tenen les mateixes mancances, però en aquest cas són més fàcils de superar.

Vaig insistir bastant en el fet que ells estan fent un aprenentatge d’una llengua estrangera i no pas un procés d’adquisició. Amb això el que vull dir és que vull que aprofitin el fet que són adults i conscients del seu aprenentatge per poder millorar de manera conscient i autònoma.

Vaig comentar també que entre tots hem d’intentar millorar la interacció que hi ha a l’aula. Fins ara normalment sempre parlen els mateixos quan faig una pregunta o estem tractant un tema amb tot el grup. Finalment vaig tenir la idea que els que parlen fins ara, continuïn parlant, però a la vegada que donen la seva opinió sobre un tema o una pregunta rebotin aquesta pregunta a una altra persona de la classe que normalment no parla tant. Anirem veient a poc a poc com va el tema i si això és una bona idea.

Com a sessió de feedback general vaig fer un document amb els comentaris més comuns classificats en tres grups: Punts forts, necessitats dels estudiants i febleses. (inspiració DAFO total!)

A veure què us sembla.


Resultats de Les Sessions de Tutoria_i

Tutories I

Aquest divendres vaig fer la primera sessió de tutories amb alguns dels meus alumnes. En primer lloc he de dir que estic molt content ja que la majoria dels alumnes s’han apuntant a un dels dos dies que vaig oferir, això imagino que implica que ells mateixos veuen aquesta sessió de tutoria com una part important del seu procés d’aprenentatge.
La sessions es van desenvolupar en un ambient agradable i de bon rotllo. Crec que des que he començat a aplicar algunes de les recomanacions que em van fer després de la primera observació el component afectiu de les meves classes ha començat a millorar.
Vam parlar sobre tot d’on trobaven les majors dificultats. En la majoria dels casos es tracta de les activitats de “listening”. Quan vaig veure que era un sentiment bastant compartit vaig pregunta r també si havien notat algun dels “listenings” més fàcils que els altres, i bingo! Van coincidir en que l’últim “listening” havia sigut més fàcil. No va ser per casualitat, ja que precisament en aquest “listening” havia començat a aplicar activitats d’activament de coneixements previs abans de posar el vídeo. Els hi vaig explicar, que segurament això estava relacionat amb la nova orientació que jo havia donat a l’activitat i que aquesta orientació havia sorgit de l’observació que m’havien fet. Em vaig quedar molt satisfet amb aquesta sensació de que només amb una observació i el fet de parar-me a pensar abans d’elaborar una activitat i posar en pràctica els suggeriments que havien sortit de l’observació els alumnes havien percebut el canvi a millor en l’activitat.

Més “Mock Exam”

Abans d’ahir va ser el meu primer dia de classe després de les vacances. Van fer una mica de conversa informal i a poc a poc em vaig anar acostant al tema del maleït “mock exam”. Ja he comentat amb les companyes de departament i d’altres escoles que estava molt descontent amb aquesta “prova” no només amb la seva realització, sinó també la dinàmica que genera. Crec que estem un altre cop davant la paraula examen i que això genera entre els nostres estudiants aquesta angoixa ridícula.

Per una banda veig que els alumnes que porten a sobre tota la seva vida aquesta cultura de l’examen no acaben d’entendre que el “mock exam” no és un examen realment. Els enfrontem amb una prova que es farà al més de juny i quan veuen que no saben moltes respostes s’estressen i comencen a patir. Quan em demanen un resultat numèric ja no sé que dir ni com explicar que no té sentit. Un suspès és el més lògic i normal, perquè sinó no estarien en aquest grup.

Vaig tornar a explicar que aquest assaig només serveix per familiaritzar-se amb el format i la temporització de la prova, crec que va quedar clar, però em va costar temps i calma.

Al final després de donar-li moltes voltes vam quedar que no donaria notes, que faria comentaris sobre errors de contingut (que a aquestes alçades no haurien de fer) i qüestions formals que han de millorar. Em van suggerir també que si hi hagués temes puntuals personals que valgui la pena comentar els comentarien també de manera individual.

De cara a propers cursos crec que hem de reflexionar sobre aquesta “prova” i la seva utilitat real. Fer-la perquè s’ha fet sempre no crec que sigui una raó prou vàlida.

Insomni

Ja sé que no té res a veure amb l'observació d'aula, però amb aquest post em sumo a la campanya de penjar un poema de la Generació del 27. He escollit aquest poema de Dámaso Alonso perquè sempre m'ha resultat impactant.

Insomnio: Dámaso Alonso

Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas).
A veces en la noche yo me revuelvo y me incorporo en este nicho en el que hace 45 años que me pudro,
y paso largas horas oyendo gemir el huracán, o ladrar los perros, o fluir blandamente la luz de la luna.
Y paso largas horas gimiendo como el huracán, ladrando como un perro enfurecido, fluyendo como la leche de la ubre caliente de una gran vaca amarilla.
Y paso largas horas preguntándole a Dios, preguntándole por qué se pudre lentamente mi alma,
por qué se pudren más de un millón de cadáveres en esta ciudad de Madrid,
por qué mil millones de cadáveres se pudren lentamente en el mundo.
Dime ¿qué huerto quieres abonar con nuestra podredumbre?
¿Temes que se te sequen los grandes rosales del día,
las tristes azucenas letales de tus noches?

Després del feedback

Donar feedback d'una observació és una tasca delicada. Ho he après avui. No és fàcil transmetre allò que has vist sense tenir tots els elements de judici previs. Segurament es tracta d'això de que l'objectivitat és la suma de totes les subjectivitats (em va agradar molt aquesta frase). Però aquest intercanvi és el que trobo més enriquidor. Les meves evidències del que veia s'havien de contrastar amb les explicacions de la persona observada. Ja vam parlar a la primera reunió que era molt important tenir el màxim de coneixements del context en què tenien lloc les classes observades.
A mi em va costar l'observació perquè bàsicament veia més positiu que aspectes millorables. Vaig descobrir una manera de fer classe que jo seria incapaç de portar a terme i a la vegada vaig aprendre coses que crec que em poden servir per donar un gir a la meva manera d'ensenyar.
Molt possiblement la propera trobada amb tot el grup i compartir les experiències ens ajudi a tots per recolocar-nos i començar de nou.

Beobachtung

Aquesta tarda em toca fer l’observació a una companya del grup de treball. Ahir em vaig preparar la graella d’observació i vaig repassar els items generals sobre els que hem decidit que concentrarem l’atenció. Com que seré un dels últims observadors he tingut temps de llegir les opinions de la resta de companyes del grup. Intentaré que tot allò no em condicioni massa, però també crec que és cert que com va dir la nostra formadora l’objectivitat acaba sent la suma de totes les subjectivitats.
Havia pensat en principi arribar a l’observació després d’haver-me format en profunditat sobre el paper de l’observador i per això vaig començar a llegir sobre la paradoxa del observador, però al mig d’aquest procés vaig fer una reflexió i vaig decidir que era millor arribar-hi amb un parell d’idees clares i prou.
Crec que tinc el mínim d’informació que es necessita sobre els grups que observaré i el context general en que s’estan desenvolupant les classes. Penjo aquí la graella que faré servir, centrada en quatre àmbits d'observació. És bastant oberta i flexible la qual cosa permet fer anotacions més lliures i no tant un seguit de “checks” que crec que donen menys informació.

QUE_VEIG

Desquadricular-se

Ahir havíem de fer la prova escrita d’una de les lectures obligatòries d’aquest curs, Echo Park, de Michael Connelly. Pensava i encara penso que és una lectura prou assequible i raonable pels meus estudiants, però l’altre dia quan vam parlar de quines coses els agradaven més i quines coses voldrien canviar va sortir el tema de les lectures. En general van comentar que la lectura no els estava costant massa, però els angoixava el fet d’haver d’avaluar-se i per aquest motiu la lectura es portava a terme en tensió, pensant quins serien els temes que sortirien a l’examen, etc. Els hi vaig explicar amb calma, que havien de gaudir de la lectura, que no tenia sentit patir ni convertir-lo en una prova de resistència, que la meva idea era donar-los a conèixer alguns escriptors i algunes obres de la literatura en llengua anglesa que em semblaven importants que l’objectiu a llarg termini era desenvolupar el gust per la literatura i la lectura.

Les seves cares em van transmetre que tot allò que jo deia els semblava molt bé, però l’angoixa encara hi era.

Com que ja tenia la prova feta, vaig fer un pensament i vaig decidir que farien l’examen a casa seva. Ahir vaig entrar a classe i reparteixo l’examen explicant que l’havien de portar a casa seva i me’l havien de retornar el proper dimarts. El primer comentari va ser “you’re kidding!”. Per algú jo crec que fins i tot va ser una decepció i van començar a parlar entre ells per verificar si havien entès correctament el que jo havia dit. Un cop repartit l’examen vaig fer un parell d’aclariments. En primer lloc vaig explicar que em refiava de tots al cent per cent i que esperava que fessin l’examen a casa seva en un lloc tranquil i relaxat donant-se aproximadament entre cinquanta i seixanta minuts. Vaig comentar també que no volia ara una explicació al mínim detall de tot el que hi havia al llibre, sinó només una resposta com la que em donarien en una prova dins de l’aula.

D’aquesta manera el que vull és que entenguin que el meu interès és simplement que llegeixin en llengua anglesa i que ho facin gaudint de la lectura i sense angoixes. Com que sabia que alguns “procrastinators” no havien acabat encara i els faltaven les últimes pàgines de la història. Espero que aprofitin per acabar amb calma la lectura i després poder donar el millor d'ells mateixos.

Ja sé que no he inventat la roda, i de fet per a la segona lectura (que és més complicada) ja havia pensat fer l’avaluació utilitzant el Moodle del curs i un fòrum de preguntes i respostes.

Confio en que amb aquests petits canvis els alumnes es vagin poc a poc desquadriculant i es treguin les manies i costums que portem arrossegant entre tots tanta estona.