La primera observació

El divendres 27 em van fer la primera observació d’aula i avui hem fet l’intercanvi d’informació. Ha sigut tota una experiència. Vaig enregistrar la classe en vídeo i d’aquesta manera podré tenir no només els comentaris de la companya que em va observar sinó també contrastar-los amb el vídeo.

Un cop fet l’intercanvi d’informació la primera impressió ha sigut positiva. He vist molt clarament tot allò que he de millorar i a partir d’ara em podré focalitzar en aquests aspectes de cara a la segona observació. També crec que el fet que l’estil d’ensenyament de la companya que em va fer l’observació sigui diferent al meu va ser molt enriquidor, ja que per una banda he pogut veure amb evidències allò que em cal millorar i per una altra banda les seves opinions em serviran per reflexionar sobre el meu estil i veure el que m’agradaria canviar el que crec de moment he de continuar fent.

En general he vist coses que sabia sobre el meu enfocament, però que no tenia clar on es veien reflectides. Qüestions com ara que dono moltes coses per suposades van sorgir de seguida i juntament amb la velocitat a la que parlo van generar situacions en les que els alumnes no sabien ben bé que havien de fer.

Ara em cal mirar-me el vídeo i veure en imatges allò que avui tic en paper.

Cap reacció. Una decepció?

Ja fa uns quants dies de la meva “confessió”. A mi em va costar un temps decidir-me i finalment llençar aquesta confessió a l’arena pública. Esperava que el fet de poder compartir els meus sentiments amb els meus estudiants podria provocar alguna reacció de qualsevol tipus en ells/es. El resultat ha sigut simplement zero. Cap reacció. Als seus blocs de reflexió continuen parlant de bàsicament de les angoixes prèvies a una prova escrita d’avaluació dels seus coneixements. Bàsicament puc dir que no he aconseguit (de moment) el meu objectiu, que era sacsejar les seves consciències d’aprenents i generar una mica de polèmica constructiva. Continuaré esperant perquè sóc pacient. No vull insistir en el tema perquè no vull que facin comentaris per obligació.

Em concentraré en la observació que em faran aquest divendres. Ara mateix vull tornar a reprogramar tota aquesta setmana i veure de quina manera temporalitzo i poso en pràctica les tasques que em plantegi.

Una confessió

Avui he escrit en el bloc del entorn Moodle que comparteixo amb els meus alumnes una confessió que feia un parell de dies que volia fer. Es tracta del tractament que faig de la gramàtica a les meves classes. Començo per confessar que no m’agrada ensenyar gramàtica. M’agrada estudiar gramàtica, entendre i jugar amb les formules de combinatòria que ens permet cada idioma, però trobo frustrant i poc motivant ensenyar gramàtica. La comparació que millor representa aquest sentiment és el joc d’escacs. M’agrada molt jugar escacs, però trobaria horrorós haver d’explicar a algú les regles del joc, les jugades, les estratègies, etc. El que s’ha de fer si t’agrada el joc és jugar. Doncs el mateix em passa amb la gramàtica, buscar exemples, excepcions i fer llistes no serveix de res si es posa en pràctica aquesta teoria matemàtic-llingüistica. Amb els alumnes de 5è les explicacions gramaticals han arribat a un cert nivell de complexitat i com que els alumnes fan servir els seus caps constantment, en unes quantes ocasions em trobo amb preguntes que em fan buscar usos de la llengua que puguin donar resposta i aclarir els seus dubtes. Això des de fora a mi em genera inseguretat, ja que per una banda penso que ells pensen que no sé de que parlo i per una altra banda me’n adono, que el meu coneixement de la llengua està basat en l’ús real de la mateixa, una situació que és simplement impossible per la majoria dels estudiants.
Parlar d’aquest tema amb els meus estudiants m’ha deixat més tranquil, al menys de moment. Vull esperar i veure quins comentaris i reaccions provoca, però confio en que pugui servir per millorar la dinàmica del tractament de la gramàtica dins les meves classes. Un tema en el qual sé que em cal millorar.

Dragging my lesson plans!

A l'última classe vaig fer la meitat del que havia programat. Em vaig deixar sense fer molta feina. No és un tema que m'obsessioni. Ja sé que els mateixos continguts funcionen d'una manera un dia i al següent no o el mateix dia de manera diferent depenent del grup, però ahir em vaig deixar un bon grapat d'activitats de gramàtica sense fer. Si hi penso crec que no es tracta d'una casualitat. Em vaig extendre (in)conscientement fent activitats de comprensió oral i de expressió oral, amb la qual cosa em va faltar temps per fer les activitats de repàs de gramàtica. El fet que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica segurament està relacionat. Al mateix temps és molt possible que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica perquè no ho faig prou bé. Espero que les observacions que em facin m'ajudin a veure on es troba el problema.

El pitjor de tot és que la solució que vaig trobar per complir amb els meus objectius va ser donar les activitats de repàs de gramàtica com a deures. En definitiva, el que he fet és passar la responsabilitat d'una cosa que no faig bé als estudiants i així desfer-me del tema.

El proper dia hauré d'anar marxa enrera i fer el que no vaig fer ahir.

CANVIAR LA DINÀMICA PER DINAMITZAR EL GRUP

En les dues últimes classes i després d’una conversa informal amb una companya del grup de treball sobre alguns aspectes amb els que no estic satisfet de les meves classes he començat a generar els grups i parelles dels alumnes per treballar de manera diferent. Havia arribat a un punt en el que els alumnes, que ja es troben dins d’un grup prou cohesionat, acabaven sempre treballant més o menys en els mateixos grups. La idea que la colega em va donar per generar els grups i parelles de manera aleatòria va introduir dues millores immediates. Per una banda els alumnes es van veure sorpresos pel nou sistema d’assignació de companys de feina, la qual cosa ja els va fer “despertar-se” i desplaçar-se per l’aula, i a la vegada es van trencar les dinàmiques anteriors de treball amb la mateixa parella.

El mètode té avantatges clars com ara l’expectativa de amb qui hauré de treballar per a aquesta activitat, i també el perill de convertir-se en una rutina. Per això és important canviar l’aleatorietat amb la que es generin els grups i vigilar quins tipus de parelles es creen, per a així evitar que els nivells dels participants siguin molt diferents.

Per a mi s’ha tractat d’un canvi molt simple amb unes conseqüències positives molt immediates.