Ja fa uns quants dies de la meva “confessió”. A mi em va costar un temps decidir-me i finalment llençar aquesta confessió a l’arena pública. Esperava que el fet de poder compartir els meus sentiments amb els meus estudiants podria provocar alguna reacció de qualsevol tipus en ells/es. El resultat ha sigut simplement zero. Cap reacció. Als seus blocs de reflexió continuen parlant de bàsicament de les angoixes prèvies a una prova escrita d’avaluació dels seus coneixements. Bàsicament puc dir que no he aconseguit (de moment) el meu objectiu, que era sacsejar les seves consciències d’aprenents i generar una mica de polèmica constructiva. Continuaré esperant perquè sóc pacient. No vull insistir en el tema perquè no vull que facin comentaris per obligació.
Em concentraré en la observació que em faran aquest divendres. Ara mateix vull tornar a reprogramar tota aquesta setmana i veure de quina manera temporalitzo i poso en pràctica les tasques que em plantegi.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment