Després del feedback

Donar feedback d'una observació és una tasca delicada. Ho he après avui. No és fàcil transmetre allò que has vist sense tenir tots els elements de judici previs. Segurament es tracta d'això de que l'objectivitat és la suma de totes les subjectivitats (em va agradar molt aquesta frase). Però aquest intercanvi és el que trobo més enriquidor. Les meves evidències del que veia s'havien de contrastar amb les explicacions de la persona observada. Ja vam parlar a la primera reunió que era molt important tenir el màxim de coneixements del context en què tenien lloc les classes observades.
A mi em va costar l'observació perquè bàsicament veia més positiu que aspectes millorables. Vaig descobrir una manera de fer classe que jo seria incapaç de portar a terme i a la vegada vaig aprendre coses que crec que em poden servir per donar un gir a la meva manera d'ensenyar.
Molt possiblement la propera trobada amb tot el grup i compartir les experiències ens ajudi a tots per recolocar-nos i començar de nou.

Beobachtung

Aquesta tarda em toca fer l’observació a una companya del grup de treball. Ahir em vaig preparar la graella d’observació i vaig repassar els items generals sobre els que hem decidit que concentrarem l’atenció. Com que seré un dels últims observadors he tingut temps de llegir les opinions de la resta de companyes del grup. Intentaré que tot allò no em condicioni massa, però també crec que és cert que com va dir la nostra formadora l’objectivitat acaba sent la suma de totes les subjectivitats.
Havia pensat en principi arribar a l’observació després d’haver-me format en profunditat sobre el paper de l’observador i per això vaig començar a llegir sobre la paradoxa del observador, però al mig d’aquest procés vaig fer una reflexió i vaig decidir que era millor arribar-hi amb un parell d’idees clares i prou.
Crec que tinc el mínim d’informació que es necessita sobre els grups que observaré i el context general en que s’estan desenvolupant les classes. Penjo aquí la graella que faré servir, centrada en quatre àmbits d'observació. És bastant oberta i flexible la qual cosa permet fer anotacions més lliures i no tant un seguit de “checks” que crec que donen menys informació.

QUE_VEIG

Desquadricular-se

Ahir havíem de fer la prova escrita d’una de les lectures obligatòries d’aquest curs, Echo Park, de Michael Connelly. Pensava i encara penso que és una lectura prou assequible i raonable pels meus estudiants, però l’altre dia quan vam parlar de quines coses els agradaven més i quines coses voldrien canviar va sortir el tema de les lectures. En general van comentar que la lectura no els estava costant massa, però els angoixava el fet d’haver d’avaluar-se i per aquest motiu la lectura es portava a terme en tensió, pensant quins serien els temes que sortirien a l’examen, etc. Els hi vaig explicar amb calma, que havien de gaudir de la lectura, que no tenia sentit patir ni convertir-lo en una prova de resistència, que la meva idea era donar-los a conèixer alguns escriptors i algunes obres de la literatura en llengua anglesa que em semblaven importants que l’objectiu a llarg termini era desenvolupar el gust per la literatura i la lectura.

Les seves cares em van transmetre que tot allò que jo deia els semblava molt bé, però l’angoixa encara hi era.

Com que ja tenia la prova feta, vaig fer un pensament i vaig decidir que farien l’examen a casa seva. Ahir vaig entrar a classe i reparteixo l’examen explicant que l’havien de portar a casa seva i me’l havien de retornar el proper dimarts. El primer comentari va ser “you’re kidding!”. Per algú jo crec que fins i tot va ser una decepció i van començar a parlar entre ells per verificar si havien entès correctament el que jo havia dit. Un cop repartit l’examen vaig fer un parell d’aclariments. En primer lloc vaig explicar que em refiava de tots al cent per cent i que esperava que fessin l’examen a casa seva en un lloc tranquil i relaxat donant-se aproximadament entre cinquanta i seixanta minuts. Vaig comentar també que no volia ara una explicació al mínim detall de tot el que hi havia al llibre, sinó només una resposta com la que em donarien en una prova dins de l’aula.

D’aquesta manera el que vull és que entenguin que el meu interès és simplement que llegeixin en llengua anglesa i que ho facin gaudint de la lectura i sense angoixes. Com que sabia que alguns “procrastinators” no havien acabat encara i els faltaven les últimes pàgines de la història. Espero que aprofitin per acabar amb calma la lectura i després poder donar el millor d'ells mateixos.

Ja sé que no he inventat la roda, i de fet per a la segona lectura (que és més complicada) ja havia pensat fer l’avaluació utilitzant el Moodle del curs i un fòrum de preguntes i respostes.

Confio en que amb aquests petits canvis els alumnes es vagin poc a poc desquadriculant i es treguin les manies i costums que portem arrossegant entre tots tanta estona.

Era "terrific"

A l’últim post comentava el fet del missatge que m’havia arribat i m’havia espantat, en certa manera. Ahir quan els alumnes van arribar a classe, vaig començar a tractar el tema de bon rotllo i intentant que tothom se sentís a gust i relaxat. Vaig fer el comentari, lògicament, sense dir qui m’havia enviat aquest missatge i simplement vaig explicar que era un fet que em preocupava i que pensava que potser hi havia més gent que es trobava en la mateixa situació. Al començament vaig explicar que si bé la paraula que es feia servir al correu era “terrific” (que té un sentit positiu en anglès), jo vaig interpretar que aquesta persona volia dir “terrifying” (que és negatiu). Als cinc minuts entra l’alumna que m’havia enviat el mail i quan enganxa amb la conversa diu “Vaig ser jo!”
Jo li dic que ja, però que pensava que era millor tractar el tema de manera anònima. Ella arronsa les espatlles i diu que li és igual i aclareix que volia dir “terrific”, que el ritme li sembla bé i que espera aconseguir alguna cosa d’aquesta classe perquè creu que ho porta bé.
Em deu segons se’m va desmuntar el discurs. Ric i la resta del grup riu amb mi (o de mi, encara no ho sé). Tan ràpid com puc li dono la volta la tema i dic que de qualsevol manera aprofitarem ara que ja estem tractant el tema per parlar del que els agrada i el que no els agrada o voldrien canviar de les classes.
Silenci total. Pregunto que coses no els agraden de les classes, i després d’un breu silenci la mateixa alumna que m’ha enviat el mail diu “Les teves camises”. Tornem a riure i li agraeixo el comentari perquè serveix per trencar el gel.
Torno a reorientar la conversa i comencem a parlar de les coses que els agraden. Surten coses com les feines fora de l’aula, encara que no tenen temps i les activitats de conversa.
Poc després donem pas a allò que no els agrada. Com que ja portem estona parlant relaxadament, comencen a fer comentaris. Troben molt difícils els fulls d’activitats que fem amb ús de vocabulari i no els hi troben sentit. S’encén la bombeta! Ràpidament penso que no he justificat perquè fem aquestes activitats ( que són realment complicades, ni les he justificades). Explico el sentit que tenen i perquè les han de fer. Encara i això les troben molt difícils i que han de dedicar-hi massa temps. Faig un pensament i decideixo redissenyar aquestes activitats i que hi hagi una aplicació pràctica com una activitat de “follow-up”. Ells sols no han sigut capaços de fer aquesta aplicació.
Em demanen més articles de diaris i també que fem el curs sense llibre. Per mi cap problema. Parlem de les lectures i de com s’estresen quan han de fer aquestes lectures simplement perquè hi ha una prova després. Ja ho havia pensat jo abans i per la segona lectura tinc pensat una prova diferent, però també estic pensat canviar el format de prova d’aquest primera lectura.
Li hem dedicat tota la primera hora a parlar de com ho portem i estic prou satisfet. Durant la segona hora introdueixo ja alguns dels suggeriments que em va fer la companya que em va observar. En acabar la classe rep dos comentaris positius sobre aquests canvis i una altra alumna s’acosta i em diu que s’ha trobat molt còmoda tot i que no ha parlat perquè li fa molta vergonya.
Surto de l’aula molt content i amb una sensació d’haver fet un pas de gegant en un sol dia. Ara es tracta de tenir cura de tot el que acabo d’iniciar.

Terrific (Terrifying) rhythm!

Obro el correu del Moodle i em trobo amb el següent missatge d’una alumna:
“Ok. I´ll do my best to follow this terrific rythm. I would really be interesting taking profit of this course.”
Lògicament la meva reacció immediata a sigut respondre-la i dir-li que em de tractar aquest tema. Per una banda definir el ritme com “terrific (terrifying)” ja m’espanta; i per una altra dir-me que estaria bé poder aprofitar d’alguna manera aquest curs pot significar que està apunt de llençar la tovallola. Crec que ho hem de tractar amb urgència i serà demà.
El que faré serà enviar un missatge a tothom per que es mirin el meu bloc de reflexió dins del Moodle, on hi penjaré un missatge semblant a aquest, i que demà portin alguna reflexió ja feta.

Potser aquesta mini-crisis em pugui servir per reorganitzar-lo tot.

Observacions, veritats i DVDs

He començat a mirar-me el vídeo de l’observació que la companya de l’altra escola em va fer divendres. Visualment, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el fet que si li trec el so. Es podria pensar que estic fent classe en llenguatge de sords. No paro amb les mans. No sé, si això és bo, o és una cosa que pot distreure molt. En segon lloc i després de l’intercanvi d’informació amb la companya que em va observar, he vist que algunes de les seves percepcions eren veritat, però amb matisos. Per exemple, no és que no faci connexió entre una activitat d’activació de coneixements previs i la següent observació, sinó que realment faig una connexió amb un comentari molt subtil. En definitiva, situo els alumnes al mateix nivell en que em trobo jo i dono per enteses moltes coses. Això ja ho havia observat quan he fet formació del professorat i alguna ponència, però no se m’havia passat pel cap que pogués fer el mateix amb els meus alumnes. D’acord que són alumnes de 5è d’EOI i que se suposa un nivell, però tinc una clara tendència a pensar que el que jo explico ja ho sap tothom. Crec també que això és part de la meva personalitat i de l’enfocament que dono a les meves classes. Si crec que el que estic explicant és una obvietat, no li dedico gaire temps. Ara bé, quan arribo a un tema de gramàtica la meva orientació és diferent.

Una altra cosa que vaig veure és que cal que la persona que fa la observació tingui tots els materials que es faran servir durant la classe. En el meu cas hi havia un full d’exercicis d’una certa dificultat i el fet que la companya que m’observava no tingués aquest full li va dificultar la seva tasca

La primera observació

El divendres 27 em van fer la primera observació d’aula i avui hem fet l’intercanvi d’informació. Ha sigut tota una experiència. Vaig enregistrar la classe en vídeo i d’aquesta manera podré tenir no només els comentaris de la companya que em va observar sinó també contrastar-los amb el vídeo.

Un cop fet l’intercanvi d’informació la primera impressió ha sigut positiva. He vist molt clarament tot allò que he de millorar i a partir d’ara em podré focalitzar en aquests aspectes de cara a la segona observació. També crec que el fet que l’estil d’ensenyament de la companya que em va fer l’observació sigui diferent al meu va ser molt enriquidor, ja que per una banda he pogut veure amb evidències allò que em cal millorar i per una altra banda les seves opinions em serviran per reflexionar sobre el meu estil i veure el que m’agradaria canviar el que crec de moment he de continuar fent.

En general he vist coses que sabia sobre el meu enfocament, però que no tenia clar on es veien reflectides. Qüestions com ara que dono moltes coses per suposades van sorgir de seguida i juntament amb la velocitat a la que parlo van generar situacions en les que els alumnes no sabien ben bé que havien de fer.

Ara em cal mirar-me el vídeo i veure en imatges allò que avui tic en paper.

Cap reacció. Una decepció?

Ja fa uns quants dies de la meva “confessió”. A mi em va costar un temps decidir-me i finalment llençar aquesta confessió a l’arena pública. Esperava que el fet de poder compartir els meus sentiments amb els meus estudiants podria provocar alguna reacció de qualsevol tipus en ells/es. El resultat ha sigut simplement zero. Cap reacció. Als seus blocs de reflexió continuen parlant de bàsicament de les angoixes prèvies a una prova escrita d’avaluació dels seus coneixements. Bàsicament puc dir que no he aconseguit (de moment) el meu objectiu, que era sacsejar les seves consciències d’aprenents i generar una mica de polèmica constructiva. Continuaré esperant perquè sóc pacient. No vull insistir en el tema perquè no vull que facin comentaris per obligació.

Em concentraré en la observació que em faran aquest divendres. Ara mateix vull tornar a reprogramar tota aquesta setmana i veure de quina manera temporalitzo i poso en pràctica les tasques que em plantegi.

Una confessió

Avui he escrit en el bloc del entorn Moodle que comparteixo amb els meus alumnes una confessió que feia un parell de dies que volia fer. Es tracta del tractament que faig de la gramàtica a les meves classes. Començo per confessar que no m’agrada ensenyar gramàtica. M’agrada estudiar gramàtica, entendre i jugar amb les formules de combinatòria que ens permet cada idioma, però trobo frustrant i poc motivant ensenyar gramàtica. La comparació que millor representa aquest sentiment és el joc d’escacs. M’agrada molt jugar escacs, però trobaria horrorós haver d’explicar a algú les regles del joc, les jugades, les estratègies, etc. El que s’ha de fer si t’agrada el joc és jugar. Doncs el mateix em passa amb la gramàtica, buscar exemples, excepcions i fer llistes no serveix de res si es posa en pràctica aquesta teoria matemàtic-llingüistica. Amb els alumnes de 5è les explicacions gramaticals han arribat a un cert nivell de complexitat i com que els alumnes fan servir els seus caps constantment, en unes quantes ocasions em trobo amb preguntes que em fan buscar usos de la llengua que puguin donar resposta i aclarir els seus dubtes. Això des de fora a mi em genera inseguretat, ja que per una banda penso que ells pensen que no sé de que parlo i per una altra banda me’n adono, que el meu coneixement de la llengua està basat en l’ús real de la mateixa, una situació que és simplement impossible per la majoria dels estudiants.
Parlar d’aquest tema amb els meus estudiants m’ha deixat més tranquil, al menys de moment. Vull esperar i veure quins comentaris i reaccions provoca, però confio en que pugui servir per millorar la dinàmica del tractament de la gramàtica dins les meves classes. Un tema en el qual sé que em cal millorar.

Dragging my lesson plans!

A l'última classe vaig fer la meitat del que havia programat. Em vaig deixar sense fer molta feina. No és un tema que m'obsessioni. Ja sé que els mateixos continguts funcionen d'una manera un dia i al següent no o el mateix dia de manera diferent depenent del grup, però ahir em vaig deixar un bon grapat d'activitats de gramàtica sense fer. Si hi penso crec que no es tracta d'una casualitat. Em vaig extendre (in)conscientement fent activitats de comprensió oral i de expressió oral, amb la qual cosa em va faltar temps per fer les activitats de repàs de gramàtica. El fet que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica segurament està relacionat. Al mateix temps és molt possible que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica perquè no ho faig prou bé. Espero que les observacions que em facin m'ajudin a veure on es troba el problema.

El pitjor de tot és que la solució que vaig trobar per complir amb els meus objectius va ser donar les activitats de repàs de gramàtica com a deures. En definitiva, el que he fet és passar la responsabilitat d'una cosa que no faig bé als estudiants i així desfer-me del tema.

El proper dia hauré d'anar marxa enrera i fer el que no vaig fer ahir.

CANVIAR LA DINÀMICA PER DINAMITZAR EL GRUP

En les dues últimes classes i després d’una conversa informal amb una companya del grup de treball sobre alguns aspectes amb els que no estic satisfet de les meves classes he començat a generar els grups i parelles dels alumnes per treballar de manera diferent. Havia arribat a un punt en el que els alumnes, que ja es troben dins d’un grup prou cohesionat, acabaven sempre treballant més o menys en els mateixos grups. La idea que la colega em va donar per generar els grups i parelles de manera aleatòria va introduir dues millores immediates. Per una banda els alumnes es van veure sorpresos pel nou sistema d’assignació de companys de feina, la qual cosa ja els va fer “despertar-se” i desplaçar-se per l’aula, i a la vegada es van trencar les dinàmiques anteriors de treball amb la mateixa parella.

El mètode té avantatges clars com ara l’expectativa de amb qui hauré de treballar per a aquesta activitat, i també el perill de convertir-se en una rutina. Per això és important canviar l’aleatorietat amb la que es generin els grups i vigilar quins tipus de parelles es creen, per a així evitar que els nivells dels participants siguin molt diferents.

Per a mi s’ha tractat d’un canvi molt simple amb unes conseqüències positives molt immediates.

(Whether) To put some pressure or not to put it

Aquest divendres 23 d’octubre vam fer la primera prova de comprensió oral que he recollit per avaluar. Es tractava d’un vídeo molt curt i cinc preguntes de veritable-fals que havien de respondre. Tot i que com la majoria de les vegades es van espantar davant una prova de comprensió oral, després va sortir prou bé. Van encertar les frases que eren certes i en el cas de les falses van poder raonar els motius pels quals ho eren. Això em reforça la meva creença que tant la seva producció oral com la seva comprensió és bastant bona si la comparem amb el seu nivell d’ús de la llengua i d’expressió escrita.

La classe va discórrer fluïda i vaig tenir la sensació de que podia deixar anar el control quan volia que treballessin de manera independent i recuperar-lo quan tocava, un dia d’aquest en els que no saps per què tot va funcionar. Al final vaig dubtar si repartir un full d’activitats de opció múltiple més o si seria millor que descansessin una mica durant el cap de setmana, ja que el dimarts han de lliurar la primera versió de la redacció corresponent a la unitat 2. Al final vaig pensar que era millor no atabalar-los i que es poguessin concentrar en les redaccions durant el cap de setmana. Al cap i a la fi si entro al Moodle veig que van fent més feina pel seu compte i avançant amb les activitats que els hi he penjat.

Gramàtica

Les classes dels dies 20 i 22 hem fet un altre cop gramàtica. En aquest nivell la gramàtica té un cert grau de complicació i a la vegada es tracta en molts casos de qüestions de gramàtica i usos de la llengua molt formals. Això m’ha plantejat situacions en les que he d’explicar un punt gramatical que es propi del llenguatge escrit formal i que jo mateix en el llenguatge oral no faig servir. Alguns alumnes han detectat aquesta contradicció i me l’han fet veure. La meva resposta va intentar aclarir aquesta situació en la línia del que he expressat abans, però per a alguns sembla ser que el fet que la regla no es faci servir sempre és decebedor. Quan intento fer un paral·lelisme amb la seva pròpia llengua sembla ser que ho veuen clar però per ells que les regles d’una llengua estrangera no es facin servir sempre els genera inseguretat.

He cobert els objectius que m’havia plantejat per aquesta setmana i continuo veient que la part d’expressió escrita la porten força bé.

El dijous vam fer una prova de la primera unitat i ara que ja tic els resultats veig que la part de competència gramatical continua generant problemes, en especial l’ús dels temps verbals. Crec que es un tema prou complicat quan no hi ha una equivalència possible amb la seva primera llengua, però a la vegada també penso que els genera bastant frustració no arribar a entendre aquests temes, especialment quan jo mateix no aconsegueixo que vegin el perquè d’un usos que des del meu punt de vista estan molt clars.

Els blogs

Avui he entrat als seus blogs de Moodle. Han començat a fer comentaris i reflexions interessants. Plantegen qüestions de manera constructiva i adreçades al grup. Encara hi ha petits problemes de caràcter tècnic que hem de resoldre, però en general tinc una bona sensació.

Troben positiu que es doni el resultat de les activitats i exercicis amb regularitat; i per una altra banda encara hi ha gent que fa comentaris relatius a qüestions que no van quedar clares durant la classe amb les meves explicacions, però que un cop fetes les pràctiques es van resoldre. Crec que he de trobar la manera de detectar aquestes situacions ja que tinc tendència a donar moltes coses per suposades...

He acabat amb la correcció de totes les seves redaccions i en termes generals tenen un bon nivell. Per a molts era la primera vegada que treballaven amb un sistema de doble correcció i això tampoc ha suposat un problema. El grau de participació ha sigut molt alt, ja que he rebut 26 redaccions dels 30 alumnes que tinc.

Les dues últimes classes

Finalment vam parlar d’aquest temes que considerava més urgents I hem aclarit algunes coses, com que no val la pena fer una feina malament si no tenim més disponibilitat de temps o qüestions familiars. Jo afortunadament m’havia calmat i relaxat i vam poder tenir una conversa normal. Ells van comentar que no es troben especialment angoixats, la qual cosa em deixa més tranquil.
Hem fet una activitat de video-listening amb material reals de la CNN i van trobar dificultats, però no va ser un desastre. És la primera que fem aquest curs i espero que segons fem més els resultats millorin. Veig que les tasques orals en grup tenen bastant èxit. M’he de plantejar la formació de grups per a les activitats orals a l’aula. Normalment no imposo els grups i els deixo que s’associïn lliurament. Això té els seus avantatges i desavantatges. És cert que em trobo normalment amb els mateixos grups, però a la vegada ells perden la possibilitat d’interactuar amb altres companys/es. Ara estem fent una activitat oral amb dos grups de 12 persones cadascú. La troben interessant i divertida perquè es tracta d’una simulació d’un concurs televisiu. L’acabarem avui mateix i donarem per acabat aquest tema. Vull veure en un parell de dies com han assimilat els continguts exposats.

Abans de la classe de demà

Avui he entrat als seus espais Moodle per veure com anava la seva activitat. He rebut unes quantes redaccions en línia per ser la primera vegada que ho fan. També els havia demanat que fessin servir el blog dins de Moodle com a espai de reflexió sobre el seu aprenentatge. La meva intenció és d’alguna manera convertir el grup d’alumnes en una comunitat de pràctica, potser sóc massa ambiciós, no ho sé! Hi ha alguns comentaris ja penjats i expressen el que pensen de les classes que hem fet fins ara d’una manera bastant honesta. Estic content. No vull tractar aquests comentaris ja, sinó veure com respon la resta. Per demostrar el meu compromís amb la classe i el que demano he començat jo també a escriure dins el meu blog de Moodle les meves impressions sobre el que ja portem fet de feina.

Reprodueixo a continuació el que he expressat:

Last day in class we were dealing with the differences between Past Simple and Present Perfect. Everything seemed crystal clear and I thought it was going to be a revision topic easy to go though. However, everything changed when we started seeing some examples in which both tenses were possible (with a change in meaning) regardless of the temporal expression we were using. We got into the issue of the nuances of language, and that it is not so easy. It really annoys the students when they think they have learnt the ropes of a rule, and then something utterly contradictory shows up.
As a teacher it is difficult to convey something that to you comes naturally because it has been previously internalised. I tried to make clear again the differences between time and tense, and at the same time draw the pictures of the time line I've been doing all my life.
In the end I think most of them understood the differences, but they need to spend too much time trying to analyse every case before the utter a response.
We might need to go back and forth on this issue here!

29/09/09 i 02/10/09

Continuo amb les classes els dies 25 de setembre i el dia 1 d’octubre. El dia 25 a tanquem l’activitat sobre copyright i copyleft i els passo uns deures: un cloze test, una activitat de rephrasing i a més han de buscar informació sobre Girl Talk i portar-la a l’aula per el proper dia. Ara que escric això me’n adono que no hem corregit la tasca sobre Girl Talk. A mi se m’ha passat totalment, però ells no m’han dit res. Demà els comentaré el fet a veure si puc saber si no van dir res perquè no l’havien feta o perquè no m’ho van voler dir. Les activitats són pel divendres 2 d’octubre. Crec que tindran prou temps per preparar-les amb calma. Aprofito també per explicar el funcionament de l’entorn Moodle i les activitats que aniré penjant amb regularitat. La primera i més urgent de totes serà enviar-me la primera versió de la primera redacció d’aquest curs. Per a mi serà la primera prova del seu nivell d’anglès escrit.

Hem començat també la primera unitat del llibre de test. Hem emprat una bona estona en la part de conversa, els agrada força i ho fan prou bé. Crec que la part de producció oral va bé. La propera setmana potser farem una activitat de comprensió oral.

24/09/09

El dia 24 de setembre faig la primera classe de llengua amb els meus estudiants. He preparat una activitat sobre el tema del drets d’autor, la idea de copyright i copyleft. Vull fer que parlin i veure quin nivell tenen i què poden fer amb la llengua. Calculo que l’activitat em donarà aproximadament per dues sessions de classe. Al final dediquem més temps del que pensava a la part de debat i expressió oral. No m’importa ja que era l’objectiu d’avui. Com sempre, hi ha hagut gent que gairebé no ha parlat (a alguns ja els conec) i gent nova que hi ha participat força, la qual cosa m’ha donat una idea del seu nivell de llengua i de la seva personalitat com estudiants. En general tenen un bon nivell. He detectat també una parell de casos amb més problemes i qüestions de pronunciació fossilitzades. Crec que serà un bon grup d’estudiants amb els que podrem fer coses interessants.

Arribo tard!

Arribo tard i encara que no tingui excusa m'he d'explicar. Aquest blog em servirà de diari personal per reflexionar sobre les meves classes d'anglès a l'EOI. Sorgeix com a una eina més dins d'un grup de treball d'observació d'aula. Espero que el fet de posar per escrit les meves idees, plans, èxits i frustracions em puguin ajudar, quan faci una ullada cap a enrera, a entendre millor el perquè de les meves actuacions i pugui aprofitar tot això per millorar com a docent.

Parlava de que arribo a tard perquè ja fa gairebé dues setmanes que vam començar les classes.

Com sempre les tasques administratives van imposar i van guanyar posicions. Vaig començar les classes el dia 22 de setembre. Conec la majoria dels alumnes, ja que van ser alumnes meus a 3r. Això és per una banda bo (hi ha un important nivell de confiança) però a la vegada aquesta confiança pot generar malentesos. Lògicament hi ha cares que es van alegrar de que ens tornéssim a trobar i d’altres que no es van alegrar tant. El comentari general va ser que ja sabien que els tocaria treballar molt. Tot i això creuen que està bé. Com sempre sabem el que ens convé però no ens agrada fer tot allò que cal per tenir èxit.

Em va sobtar que molts dels estudiants estiguessin un pèl angoixats pel tema de l’assistència a classe i el mínim de dies que cal venir a classe per tenir dret a l’avaluació continuada. Com que tots els alumnes són majors d’edat i han de fer la prova final en principi l’avaluació continuada no serà determinant. Crec que estic davant una prova més de que les qüestions formals reben per part d’alguns estudiants massa importància enlloc d’altres temes de tipus didàctic o pedagògic.