Wordle

Jo tampoc m'he pogut resistir... Gràcies Carlota i Eli

Wordle Bloc

Segona observació

Abans de les vacances de Setmana Santa em van fer la segona observació. Ara ja tinc el feedback i la veritat és que em sento bastant satisfet. M’han fet veure avanços en els aspectes en què en volia concentrar per millorar, especialment en tot allò que tenia a veure amb la part afectiva i l’activació de coneixements previs.
També he de dir que just abans d’entrar a l’observació, quan li estava explicant a l’Eli què faria a l’aula, ella em va fer un coemntari-suggeriment relatiu a l’activació de coenixements previs abans de fer una activitat de comprensió oral. La qual cosa vol dir que tot que hi ha hagut millores, sembla se que no és una qüestió que tingui totalment interioritzada.
En aquest moments he arribat a una etapa en què em trobo una mica aturat. Em cal una reorientació un altre cop dins de tot el procés i crec que la propera trobada del grup m’ajudarà a per una banda compartir la sensació i per una altra trobar una solució.

Dinàmica de classe

Després de les segones tutories m’havia proposat amb la col·laboració del estudiants poder millorar la dinàmica de participació oral en classe. Finalment hem començat a rebotar preguntes entre tota la classe. He de dir que em va tocar començar a mi, però un cop vaig engegar el joc va anar prou bé. Al començament sembla una mica ridícul que els estudiants es rebotin les preguntes els uns als altres però a la llarga el que estem aconseguint és que tothom parli i digui alguna cosa; que era el nostre objectiu principal. També he de comentar que si no genero la dinàmica jo, gairebé cada dia, no comencem amb el joc (suposo que és la tendència a seguir amb la dinàmica de sempre) però això també té a veure amb el nostre rol de moderadors-motivadors, no?

Tutories II

Un cop feta la segona sessió de tutories he fet un balanç d’allò que els estudiants van comentar de manera generalitzada.
La majoria demana més feina de compressió i expressió oral, ja que és la destresa en què troben més dificultats. Curiosament no es veuen de la mateixa manera pel que fa a l’expressió escrita, tot i que des del meu punt de vista tenen les mateixes mancances, però en aquest cas són més fàcils de superar.

Vaig insistir bastant en el fet que ells estan fent un aprenentatge d’una llengua estrangera i no pas un procés d’adquisició. Amb això el que vull dir és que vull que aprofitin el fet que són adults i conscients del seu aprenentatge per poder millorar de manera conscient i autònoma.

Vaig comentar també que entre tots hem d’intentar millorar la interacció que hi ha a l’aula. Fins ara normalment sempre parlen els mateixos quan faig una pregunta o estem tractant un tema amb tot el grup. Finalment vaig tenir la idea que els que parlen fins ara, continuïn parlant, però a la vegada que donen la seva opinió sobre un tema o una pregunta rebotin aquesta pregunta a una altra persona de la classe que normalment no parla tant. Anirem veient a poc a poc com va el tema i si això és una bona idea.

Com a sessió de feedback general vaig fer un document amb els comentaris més comuns classificats en tres grups: Punts forts, necessitats dels estudiants i febleses. (inspiració DAFO total!)

A veure què us sembla.


Resultats de Les Sessions de Tutoria_i

Tutories I

Aquest divendres vaig fer la primera sessió de tutories amb alguns dels meus alumnes. En primer lloc he de dir que estic molt content ja que la majoria dels alumnes s’han apuntant a un dels dos dies que vaig oferir, això imagino que implica que ells mateixos veuen aquesta sessió de tutoria com una part important del seu procés d’aprenentatge.
La sessions es van desenvolupar en un ambient agradable i de bon rotllo. Crec que des que he començat a aplicar algunes de les recomanacions que em van fer després de la primera observació el component afectiu de les meves classes ha començat a millorar.
Vam parlar sobre tot d’on trobaven les majors dificultats. En la majoria dels casos es tracta de les activitats de “listening”. Quan vaig veure que era un sentiment bastant compartit vaig pregunta r també si havien notat algun dels “listenings” més fàcils que els altres, i bingo! Van coincidir en que l’últim “listening” havia sigut més fàcil. No va ser per casualitat, ja que precisament en aquest “listening” havia començat a aplicar activitats d’activament de coneixements previs abans de posar el vídeo. Els hi vaig explicar, que segurament això estava relacionat amb la nova orientació que jo havia donat a l’activitat i que aquesta orientació havia sorgit de l’observació que m’havien fet. Em vaig quedar molt satisfet amb aquesta sensació de que només amb una observació i el fet de parar-me a pensar abans d’elaborar una activitat i posar en pràctica els suggeriments que havien sortit de l’observació els alumnes havien percebut el canvi a millor en l’activitat.

Més “Mock Exam”

Abans d’ahir va ser el meu primer dia de classe després de les vacances. Van fer una mica de conversa informal i a poc a poc em vaig anar acostant al tema del maleït “mock exam”. Ja he comentat amb les companyes de departament i d’altres escoles que estava molt descontent amb aquesta “prova” no només amb la seva realització, sinó també la dinàmica que genera. Crec que estem un altre cop davant la paraula examen i que això genera entre els nostres estudiants aquesta angoixa ridícula.

Per una banda veig que els alumnes que porten a sobre tota la seva vida aquesta cultura de l’examen no acaben d’entendre que el “mock exam” no és un examen realment. Els enfrontem amb una prova que es farà al més de juny i quan veuen que no saben moltes respostes s’estressen i comencen a patir. Quan em demanen un resultat numèric ja no sé que dir ni com explicar que no té sentit. Un suspès és el més lògic i normal, perquè sinó no estarien en aquest grup.

Vaig tornar a explicar que aquest assaig només serveix per familiaritzar-se amb el format i la temporització de la prova, crec que va quedar clar, però em va costar temps i calma.

Al final després de donar-li moltes voltes vam quedar que no donaria notes, que faria comentaris sobre errors de contingut (que a aquestes alçades no haurien de fer) i qüestions formals que han de millorar. Em van suggerir també que si hi hagués temes puntuals personals que valgui la pena comentar els comentarien també de manera individual.

De cara a propers cursos crec que hem de reflexionar sobre aquesta “prova” i la seva utilitat real. Fer-la perquè s’ha fet sempre no crec que sigui una raó prou vàlida.

Insomni

Ja sé que no té res a veure amb l'observació d'aula, però amb aquest post em sumo a la campanya de penjar un poema de la Generació del 27. He escollit aquest poema de Dámaso Alonso perquè sempre m'ha resultat impactant.

Insomnio: Dámaso Alonso

Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas).
A veces en la noche yo me revuelvo y me incorporo en este nicho en el que hace 45 años que me pudro,
y paso largas horas oyendo gemir el huracán, o ladrar los perros, o fluir blandamente la luz de la luna.
Y paso largas horas gimiendo como el huracán, ladrando como un perro enfurecido, fluyendo como la leche de la ubre caliente de una gran vaca amarilla.
Y paso largas horas preguntándole a Dios, preguntándole por qué se pudre lentamente mi alma,
por qué se pudren más de un millón de cadáveres en esta ciudad de Madrid,
por qué mil millones de cadáveres se pudren lentamente en el mundo.
Dime ¿qué huerto quieres abonar con nuestra podredumbre?
¿Temes que se te sequen los grandes rosales del día,
las tristes azucenas letales de tus noches?

Després del feedback

Donar feedback d'una observació és una tasca delicada. Ho he après avui. No és fàcil transmetre allò que has vist sense tenir tots els elements de judici previs. Segurament es tracta d'això de que l'objectivitat és la suma de totes les subjectivitats (em va agradar molt aquesta frase). Però aquest intercanvi és el que trobo més enriquidor. Les meves evidències del que veia s'havien de contrastar amb les explicacions de la persona observada. Ja vam parlar a la primera reunió que era molt important tenir el màxim de coneixements del context en què tenien lloc les classes observades.
A mi em va costar l'observació perquè bàsicament veia més positiu que aspectes millorables. Vaig descobrir una manera de fer classe que jo seria incapaç de portar a terme i a la vegada vaig aprendre coses que crec que em poden servir per donar un gir a la meva manera d'ensenyar.
Molt possiblement la propera trobada amb tot el grup i compartir les experiències ens ajudi a tots per recolocar-nos i començar de nou.

Beobachtung

Aquesta tarda em toca fer l’observació a una companya del grup de treball. Ahir em vaig preparar la graella d’observació i vaig repassar els items generals sobre els que hem decidit que concentrarem l’atenció. Com que seré un dels últims observadors he tingut temps de llegir les opinions de la resta de companyes del grup. Intentaré que tot allò no em condicioni massa, però també crec que és cert que com va dir la nostra formadora l’objectivitat acaba sent la suma de totes les subjectivitats.
Havia pensat en principi arribar a l’observació després d’haver-me format en profunditat sobre el paper de l’observador i per això vaig començar a llegir sobre la paradoxa del observador, però al mig d’aquest procés vaig fer una reflexió i vaig decidir que era millor arribar-hi amb un parell d’idees clares i prou.
Crec que tinc el mínim d’informació que es necessita sobre els grups que observaré i el context general en que s’estan desenvolupant les classes. Penjo aquí la graella que faré servir, centrada en quatre àmbits d'observació. És bastant oberta i flexible la qual cosa permet fer anotacions més lliures i no tant un seguit de “checks” que crec que donen menys informació.

QUE_VEIG

Desquadricular-se

Ahir havíem de fer la prova escrita d’una de les lectures obligatòries d’aquest curs, Echo Park, de Michael Connelly. Pensava i encara penso que és una lectura prou assequible i raonable pels meus estudiants, però l’altre dia quan vam parlar de quines coses els agradaven més i quines coses voldrien canviar va sortir el tema de les lectures. En general van comentar que la lectura no els estava costant massa, però els angoixava el fet d’haver d’avaluar-se i per aquest motiu la lectura es portava a terme en tensió, pensant quins serien els temes que sortirien a l’examen, etc. Els hi vaig explicar amb calma, que havien de gaudir de la lectura, que no tenia sentit patir ni convertir-lo en una prova de resistència, que la meva idea era donar-los a conèixer alguns escriptors i algunes obres de la literatura en llengua anglesa que em semblaven importants que l’objectiu a llarg termini era desenvolupar el gust per la literatura i la lectura.

Les seves cares em van transmetre que tot allò que jo deia els semblava molt bé, però l’angoixa encara hi era.

Com que ja tenia la prova feta, vaig fer un pensament i vaig decidir que farien l’examen a casa seva. Ahir vaig entrar a classe i reparteixo l’examen explicant que l’havien de portar a casa seva i me’l havien de retornar el proper dimarts. El primer comentari va ser “you’re kidding!”. Per algú jo crec que fins i tot va ser una decepció i van començar a parlar entre ells per verificar si havien entès correctament el que jo havia dit. Un cop repartit l’examen vaig fer un parell d’aclariments. En primer lloc vaig explicar que em refiava de tots al cent per cent i que esperava que fessin l’examen a casa seva en un lloc tranquil i relaxat donant-se aproximadament entre cinquanta i seixanta minuts. Vaig comentar també que no volia ara una explicació al mínim detall de tot el que hi havia al llibre, sinó només una resposta com la que em donarien en una prova dins de l’aula.

D’aquesta manera el que vull és que entenguin que el meu interès és simplement que llegeixin en llengua anglesa i que ho facin gaudint de la lectura i sense angoixes. Com que sabia que alguns “procrastinators” no havien acabat encara i els faltaven les últimes pàgines de la història. Espero que aprofitin per acabar amb calma la lectura i després poder donar el millor d'ells mateixos.

Ja sé que no he inventat la roda, i de fet per a la segona lectura (que és més complicada) ja havia pensat fer l’avaluació utilitzant el Moodle del curs i un fòrum de preguntes i respostes.

Confio en que amb aquests petits canvis els alumnes es vagin poc a poc desquadriculant i es treguin les manies i costums que portem arrossegant entre tots tanta estona.

Era "terrific"

A l’últim post comentava el fet del missatge que m’havia arribat i m’havia espantat, en certa manera. Ahir quan els alumnes van arribar a classe, vaig començar a tractar el tema de bon rotllo i intentant que tothom se sentís a gust i relaxat. Vaig fer el comentari, lògicament, sense dir qui m’havia enviat aquest missatge i simplement vaig explicar que era un fet que em preocupava i que pensava que potser hi havia més gent que es trobava en la mateixa situació. Al començament vaig explicar que si bé la paraula que es feia servir al correu era “terrific” (que té un sentit positiu en anglès), jo vaig interpretar que aquesta persona volia dir “terrifying” (que és negatiu). Als cinc minuts entra l’alumna que m’havia enviat el mail i quan enganxa amb la conversa diu “Vaig ser jo!”
Jo li dic que ja, però que pensava que era millor tractar el tema de manera anònima. Ella arronsa les espatlles i diu que li és igual i aclareix que volia dir “terrific”, que el ritme li sembla bé i que espera aconseguir alguna cosa d’aquesta classe perquè creu que ho porta bé.
Em deu segons se’m va desmuntar el discurs. Ric i la resta del grup riu amb mi (o de mi, encara no ho sé). Tan ràpid com puc li dono la volta la tema i dic que de qualsevol manera aprofitarem ara que ja estem tractant el tema per parlar del que els agrada i el que no els agrada o voldrien canviar de les classes.
Silenci total. Pregunto que coses no els agraden de les classes, i després d’un breu silenci la mateixa alumna que m’ha enviat el mail diu “Les teves camises”. Tornem a riure i li agraeixo el comentari perquè serveix per trencar el gel.
Torno a reorientar la conversa i comencem a parlar de les coses que els agraden. Surten coses com les feines fora de l’aula, encara que no tenen temps i les activitats de conversa.
Poc després donem pas a allò que no els agrada. Com que ja portem estona parlant relaxadament, comencen a fer comentaris. Troben molt difícils els fulls d’activitats que fem amb ús de vocabulari i no els hi troben sentit. S’encén la bombeta! Ràpidament penso que no he justificat perquè fem aquestes activitats ( que són realment complicades, ni les he justificades). Explico el sentit que tenen i perquè les han de fer. Encara i això les troben molt difícils i que han de dedicar-hi massa temps. Faig un pensament i decideixo redissenyar aquestes activitats i que hi hagi una aplicació pràctica com una activitat de “follow-up”. Ells sols no han sigut capaços de fer aquesta aplicació.
Em demanen més articles de diaris i també que fem el curs sense llibre. Per mi cap problema. Parlem de les lectures i de com s’estresen quan han de fer aquestes lectures simplement perquè hi ha una prova després. Ja ho havia pensat jo abans i per la segona lectura tinc pensat una prova diferent, però també estic pensat canviar el format de prova d’aquest primera lectura.
Li hem dedicat tota la primera hora a parlar de com ho portem i estic prou satisfet. Durant la segona hora introdueixo ja alguns dels suggeriments que em va fer la companya que em va observar. En acabar la classe rep dos comentaris positius sobre aquests canvis i una altra alumna s’acosta i em diu que s’ha trobat molt còmoda tot i que no ha parlat perquè li fa molta vergonya.
Surto de l’aula molt content i amb una sensació d’haver fet un pas de gegant en un sol dia. Ara es tracta de tenir cura de tot el que acabo d’iniciar.

Terrific (Terrifying) rhythm!

Obro el correu del Moodle i em trobo amb el següent missatge d’una alumna:
“Ok. I´ll do my best to follow this terrific rythm. I would really be interesting taking profit of this course.”
Lògicament la meva reacció immediata a sigut respondre-la i dir-li que em de tractar aquest tema. Per una banda definir el ritme com “terrific (terrifying)” ja m’espanta; i per una altra dir-me que estaria bé poder aprofitar d’alguna manera aquest curs pot significar que està apunt de llençar la tovallola. Crec que ho hem de tractar amb urgència i serà demà.
El que faré serà enviar un missatge a tothom per que es mirin el meu bloc de reflexió dins del Moodle, on hi penjaré un missatge semblant a aquest, i que demà portin alguna reflexió ja feta.

Potser aquesta mini-crisis em pugui servir per reorganitzar-lo tot.

Observacions, veritats i DVDs

He començat a mirar-me el vídeo de l’observació que la companya de l’altra escola em va fer divendres. Visualment, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el fet que si li trec el so. Es podria pensar que estic fent classe en llenguatge de sords. No paro amb les mans. No sé, si això és bo, o és una cosa que pot distreure molt. En segon lloc i després de l’intercanvi d’informació amb la companya que em va observar, he vist que algunes de les seves percepcions eren veritat, però amb matisos. Per exemple, no és que no faci connexió entre una activitat d’activació de coneixements previs i la següent observació, sinó que realment faig una connexió amb un comentari molt subtil. En definitiva, situo els alumnes al mateix nivell en que em trobo jo i dono per enteses moltes coses. Això ja ho havia observat quan he fet formació del professorat i alguna ponència, però no se m’havia passat pel cap que pogués fer el mateix amb els meus alumnes. D’acord que són alumnes de 5è d’EOI i que se suposa un nivell, però tinc una clara tendència a pensar que el que jo explico ja ho sap tothom. Crec també que això és part de la meva personalitat i de l’enfocament que dono a les meves classes. Si crec que el que estic explicant és una obvietat, no li dedico gaire temps. Ara bé, quan arribo a un tema de gramàtica la meva orientació és diferent.

Una altra cosa que vaig veure és que cal que la persona que fa la observació tingui tots els materials que es faran servir durant la classe. En el meu cas hi havia un full d’exercicis d’una certa dificultat i el fet que la companya que m’observava no tingués aquest full li va dificultar la seva tasca

La primera observació

El divendres 27 em van fer la primera observació d’aula i avui hem fet l’intercanvi d’informació. Ha sigut tota una experiència. Vaig enregistrar la classe en vídeo i d’aquesta manera podré tenir no només els comentaris de la companya que em va observar sinó també contrastar-los amb el vídeo.

Un cop fet l’intercanvi d’informació la primera impressió ha sigut positiva. He vist molt clarament tot allò que he de millorar i a partir d’ara em podré focalitzar en aquests aspectes de cara a la segona observació. També crec que el fet que l’estil d’ensenyament de la companya que em va fer l’observació sigui diferent al meu va ser molt enriquidor, ja que per una banda he pogut veure amb evidències allò que em cal millorar i per una altra banda les seves opinions em serviran per reflexionar sobre el meu estil i veure el que m’agradaria canviar el que crec de moment he de continuar fent.

En general he vist coses que sabia sobre el meu enfocament, però que no tenia clar on es veien reflectides. Qüestions com ara que dono moltes coses per suposades van sorgir de seguida i juntament amb la velocitat a la que parlo van generar situacions en les que els alumnes no sabien ben bé que havien de fer.

Ara em cal mirar-me el vídeo i veure en imatges allò que avui tic en paper.

Cap reacció. Una decepció?

Ja fa uns quants dies de la meva “confessió”. A mi em va costar un temps decidir-me i finalment llençar aquesta confessió a l’arena pública. Esperava que el fet de poder compartir els meus sentiments amb els meus estudiants podria provocar alguna reacció de qualsevol tipus en ells/es. El resultat ha sigut simplement zero. Cap reacció. Als seus blocs de reflexió continuen parlant de bàsicament de les angoixes prèvies a una prova escrita d’avaluació dels seus coneixements. Bàsicament puc dir que no he aconseguit (de moment) el meu objectiu, que era sacsejar les seves consciències d’aprenents i generar una mica de polèmica constructiva. Continuaré esperant perquè sóc pacient. No vull insistir en el tema perquè no vull que facin comentaris per obligació.

Em concentraré en la observació que em faran aquest divendres. Ara mateix vull tornar a reprogramar tota aquesta setmana i veure de quina manera temporalitzo i poso en pràctica les tasques que em plantegi.

Una confessió

Avui he escrit en el bloc del entorn Moodle que comparteixo amb els meus alumnes una confessió que feia un parell de dies que volia fer. Es tracta del tractament que faig de la gramàtica a les meves classes. Començo per confessar que no m’agrada ensenyar gramàtica. M’agrada estudiar gramàtica, entendre i jugar amb les formules de combinatòria que ens permet cada idioma, però trobo frustrant i poc motivant ensenyar gramàtica. La comparació que millor representa aquest sentiment és el joc d’escacs. M’agrada molt jugar escacs, però trobaria horrorós haver d’explicar a algú les regles del joc, les jugades, les estratègies, etc. El que s’ha de fer si t’agrada el joc és jugar. Doncs el mateix em passa amb la gramàtica, buscar exemples, excepcions i fer llistes no serveix de res si es posa en pràctica aquesta teoria matemàtic-llingüistica. Amb els alumnes de 5è les explicacions gramaticals han arribat a un cert nivell de complexitat i com que els alumnes fan servir els seus caps constantment, en unes quantes ocasions em trobo amb preguntes que em fan buscar usos de la llengua que puguin donar resposta i aclarir els seus dubtes. Això des de fora a mi em genera inseguretat, ja que per una banda penso que ells pensen que no sé de que parlo i per una altra banda me’n adono, que el meu coneixement de la llengua està basat en l’ús real de la mateixa, una situació que és simplement impossible per la majoria dels estudiants.
Parlar d’aquest tema amb els meus estudiants m’ha deixat més tranquil, al menys de moment. Vull esperar i veure quins comentaris i reaccions provoca, però confio en que pugui servir per millorar la dinàmica del tractament de la gramàtica dins les meves classes. Un tema en el qual sé que em cal millorar.

Dragging my lesson plans!

A l'última classe vaig fer la meitat del que havia programat. Em vaig deixar sense fer molta feina. No és un tema que m'obsessioni. Ja sé que els mateixos continguts funcionen d'una manera un dia i al següent no o el mateix dia de manera diferent depenent del grup, però ahir em vaig deixar un bon grapat d'activitats de gramàtica sense fer. Si hi penso crec que no es tracta d'una casualitat. Em vaig extendre (in)conscientement fent activitats de comprensió oral i de expressió oral, amb la qual cosa em va faltar temps per fer les activitats de repàs de gramàtica. El fet que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica segurament està relacionat. Al mateix temps és molt possible que no m'entusiasmi ensenyar gramàtica perquè no ho faig prou bé. Espero que les observacions que em facin m'ajudin a veure on es troba el problema.

El pitjor de tot és que la solució que vaig trobar per complir amb els meus objectius va ser donar les activitats de repàs de gramàtica com a deures. En definitiva, el que he fet és passar la responsabilitat d'una cosa que no faig bé als estudiants i així desfer-me del tema.

El proper dia hauré d'anar marxa enrera i fer el que no vaig fer ahir.

CANVIAR LA DINÀMICA PER DINAMITZAR EL GRUP

En les dues últimes classes i després d’una conversa informal amb una companya del grup de treball sobre alguns aspectes amb els que no estic satisfet de les meves classes he començat a generar els grups i parelles dels alumnes per treballar de manera diferent. Havia arribat a un punt en el que els alumnes, que ja es troben dins d’un grup prou cohesionat, acabaven sempre treballant més o menys en els mateixos grups. La idea que la colega em va donar per generar els grups i parelles de manera aleatòria va introduir dues millores immediates. Per una banda els alumnes es van veure sorpresos pel nou sistema d’assignació de companys de feina, la qual cosa ja els va fer “despertar-se” i desplaçar-se per l’aula, i a la vegada es van trencar les dinàmiques anteriors de treball amb la mateixa parella.

El mètode té avantatges clars com ara l’expectativa de amb qui hauré de treballar per a aquesta activitat, i també el perill de convertir-se en una rutina. Per això és important canviar l’aleatorietat amb la que es generin els grups i vigilar quins tipus de parelles es creen, per a així evitar que els nivells dels participants siguin molt diferents.

Per a mi s’ha tractat d’un canvi molt simple amb unes conseqüències positives molt immediates.

(Whether) To put some pressure or not to put it

Aquest divendres 23 d’octubre vam fer la primera prova de comprensió oral que he recollit per avaluar. Es tractava d’un vídeo molt curt i cinc preguntes de veritable-fals que havien de respondre. Tot i que com la majoria de les vegades es van espantar davant una prova de comprensió oral, després va sortir prou bé. Van encertar les frases que eren certes i en el cas de les falses van poder raonar els motius pels quals ho eren. Això em reforça la meva creença que tant la seva producció oral com la seva comprensió és bastant bona si la comparem amb el seu nivell d’ús de la llengua i d’expressió escrita.

La classe va discórrer fluïda i vaig tenir la sensació de que podia deixar anar el control quan volia que treballessin de manera independent i recuperar-lo quan tocava, un dia d’aquest en els que no saps per què tot va funcionar. Al final vaig dubtar si repartir un full d’activitats de opció múltiple més o si seria millor que descansessin una mica durant el cap de setmana, ja que el dimarts han de lliurar la primera versió de la redacció corresponent a la unitat 2. Al final vaig pensar que era millor no atabalar-los i que es poguessin concentrar en les redaccions durant el cap de setmana. Al cap i a la fi si entro al Moodle veig que van fent més feina pel seu compte i avançant amb les activitats que els hi he penjat.

Gramàtica

Les classes dels dies 20 i 22 hem fet un altre cop gramàtica. En aquest nivell la gramàtica té un cert grau de complicació i a la vegada es tracta en molts casos de qüestions de gramàtica i usos de la llengua molt formals. Això m’ha plantejat situacions en les que he d’explicar un punt gramatical que es propi del llenguatge escrit formal i que jo mateix en el llenguatge oral no faig servir. Alguns alumnes han detectat aquesta contradicció i me l’han fet veure. La meva resposta va intentar aclarir aquesta situació en la línia del que he expressat abans, però per a alguns sembla ser que el fet que la regla no es faci servir sempre és decebedor. Quan intento fer un paral·lelisme amb la seva pròpia llengua sembla ser que ho veuen clar però per ells que les regles d’una llengua estrangera no es facin servir sempre els genera inseguretat.

He cobert els objectius que m’havia plantejat per aquesta setmana i continuo veient que la part d’expressió escrita la porten força bé.

El dijous vam fer una prova de la primera unitat i ara que ja tic els resultats veig que la part de competència gramatical continua generant problemes, en especial l’ús dels temps verbals. Crec que es un tema prou complicat quan no hi ha una equivalència possible amb la seva primera llengua, però a la vegada també penso que els genera bastant frustració no arribar a entendre aquests temes, especialment quan jo mateix no aconsegueixo que vegin el perquè d’un usos que des del meu punt de vista estan molt clars.